Aquesta pàgina ha estat revisada.
dels pobles veíns, formant una cúa sense terme.
L'informe comitiva prou volía avançar pels estrets carrers de les Pobles; però ab prou feines podía moures marxant al pas y a batzegades. ¡Era tant espessa, la multitut! ¡Pesaven tant, les cadenes! ¡Costaven tant d'arrossegar, les pedres! ¡Era tant feixuga, l'imatge del Crucifix!
Vulgues no vulgues, la professó havía d'aturarse de tant en tant; y allavores un clergue entonava una posada dels goigs de la pluja, en mitg del silenci de tothom.
Sèt tenía 'l poble jueu
anant pel desert un día,
quan Moisès, clamant a Déu,
la dura roca fería,
fins que l'aigua regalada
a raig fet hagué brollat.
Y la multitut, a la una, responía:
Per la terra assedegada
deunos aigua, Majestat!
