Quan la professó va ser a empendre la costa de Codolar, pedregosa y aspra com un camí de bruixes, allavores sí que la marxa 's va fer més y més dificultosa. Les creus, els rochs, les cadenes, havíen doblat el pes, y, de tant afadigats, els portants del Crist havíen de rellevarse a cada punt. Semblava que la monstrosa comitiva, temerosa y avergonyida, no gosés a desfilar per aquells indrets fatídichs, poblats d'horroroses llegendes y de fantasmes sagnants. Cada roca, cada pedra, cada sot, portava escrita ab taques de sang l'historia infernal d'un crim. Aquí un robo a mà armada; allí un homicidi; més amunt una violació...
Fins al cap d'hores no 's va arribar a les Sèt—Creus. En sent al sinistre paratge, famós en tot el país pels sèt assassinats que s'hi havíen comesos, la gentada 's va aturar; y, mentres els portants ajeyen
