Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/256

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de tendreses, no hi voleu pas saber res: donchs havèuvosles ab el Déu de les justicies eternes. Mireu... l'hora del escarment ja és arribada; y el Jutge diví, mólt més sever y poderós que 'ls de la terra, vos asseca 'ls camps, vos asseca 'ls horts y us abrusa ab una xardor que sembla precursora de les cremors que us esperen a l'infern. Perquè... entengueuho bé... aquests flagells d'aquí, terribles y tot com vos els imagineu, gairebé res signifiquen. Ara són els castichs de la terra, transitoris y mudables, com tot és mudable y transitori en aquest món, però, mentrestant, se us preparen aquells que no muden ni s'acaben may. Després d'una mort desesperada vindrà 'l judici sever, y, després del judici, tota una eternitat de dolor infinit!

 La multitut sanglotava, desfeta en llàgrimes y clams.

 —Més... ¡escolteu! —va rependre 'l frare, com instantaniament commogut per la consternació de la gent. —¿Voleu que