çar a trucar als hostals y a les tavernes: —¡Obriu, que volem xopluch!
Al cap d'un moment les portes s'obríen, els carrers es poblaven de gernació, pels balcons y finestres sortíen llums... La major part dels homes es ficava a les tavernes demanant que s'encengués foch per aixugarse la mullena de les robes. Altres es deixaven anar de colzes damunt les taules, demanant vianda y beure. —¿Què teniu? ¡Porteu vi! ¡Vi! ¡Vi! ¡Vinga vi!... Tot era tal·lara y bullici... y, al compàs de la pluja, que anava cayent a dojo, s'alçaven canturies per tot arreu... ¡Quina vetlla de gatzara y de platxeria!
Ja era més de mitja nit... y encara se sentía 'l soroll dels daus per les tavernes, y els truchs y envits dels jugadors de cartes, y les riallades y els renechs dels borratxons... Les meuques de sobre muralla passaven y traspassaven, mitg núes, per darrera les finestres, senyalant l'ombra del cos a travers de la cortina... Les guitarres brunzíen sense parar, y,
