senzilla gent del poble, avesada a mal pensar d'autoritats y justicies, no mancava pas qui sospités del significat d'uns versos, estampats en la relació, que ponderaven la valentía del Llarg durant la guerra civil. Un minyó 's va treure de la butxaca 'l paper, y es va posar a llegir en veu alta el passatge sospitós:
Vulla Déu perdonar al Llarg,
vulla Déu apiadarsen
pel valor que va mostrar
en les lluites ciutadanes;
que, abans d'esser bandoler,
pels «matiners» va fer armes,
donant proves d'heroisme
en més de quatre batalles.
—¡Vès què vol dir tot això! —va saltar un home del poble fent l'ullet ab picardía.
—Vol dir que tot són compares y comares... —va respondre una dòna. —¡Vethoaquí!
Y pels ulls, sobtadament encesos, de la turba, se va veure passar una flamarada d'indignació, que, furienta com un
