Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/279

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vertits en flamalls luctuosos... Y al mitg del pati, voltat de dos rengles de brandons, s'alçava 'l túmbol de tres cossos sobreposats, alt, ample, fastuós, monumental. La familia havía volgut que fos una cosa aparatosa, digna de jèurehi un rey difunt a presencia dels séus súbdits. Per veure 'l cadavre del matador, la gent havía de pujar per les graderíes d'un costat y davallar per les del altre, com en un adoratori de Dijous Sant. El cos del Aparili reposava dins una caixa de fustes esculpides, ricament habillat ab un trajo de carrer, d'un mitg color de canyella, tot carregat de passamaneríes y guarnit de botons d'or. ¡Y quin aire més plàcit, mes serè, servava 'l rostre d'aquell home, mort en plenitut de fortalesa, mort en flor de joventut! No s'havía desfigurat gota. Al revés: semblava que la mort, ab els séus dits perfilats y pàlits, s'havía entretingut en retocar l'imatge del matador, afinantli 'ls muscles de la cara y esborrantli 'l color massa encès que solía tenir en vida.