Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
26
día de setencia

llampech, se comunicava saltant d'ànima a ànima.

—El qui té puntals trumfa de tot.

—Y el qui no 'n té 's fa la llesca.

—¡Mireu en Vessana, que van matar fa dos anys!

—Aquell no 'n tenía, de padrins...

—Ni arcabots que l'ocultessin.

—¡Perxò va anar al pal, com una aroma!

—¡Oh, y tot per res! Per una ganivetada.

—No era pas com el d'avuy, que és un bandoler d'ofici...

—Si 'l perdonen, serà una porquería.

—Y una befa per tothom.

—¡Per lo que s'hi miren, a fotxes de nosaltres!...

—Ja hi estan fets, a mofâs del poble...

—Però... aquest cop... potser no 'ls reixiría!

—¡Ah! ¡Sang de séu! ¡Si m'haguessiu de creure a mi!...

De minut en minut, l'ira anava inflant el pit de la gernació, com si l'un calés