Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/285

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Y aquells homes, lluents de cara y lluents de vestidura, sentíen un cert orgull de poder donar qualque deixalla a la gent escanyolida de ciutat. Y entretant els sopars anaven allargantse, y els rotlles no 's desfeyen, y les hores passaven dolçament...

 Regnava pels àmbits de la Ronda una llangor de benestar que semblava que entumís els cossos y endormisqués els sentits. Un ventet amorós traginava per ací, per allí, balumbes de flaires marejadores, nascudes Déu sab aont... potser en les vegues plantades de tarongers, potser en els tolls sembrats de cànem, o bé en les hortes y els jardins florits, o en les despulles de les carniceríes o en les aigües salobres de la mar... Aromes de vida y sentors de mort se barrejaven, enfilantse aires amunt, infestant l'espay d'ubriagadores metzines. Y aquelles llordors d'essencies y farums deuríen formar una boira... el cap de núvol invisible, però pesant, que oprimía blanament, que ofegava ab voluptat, com si fés una