foch al altre ab la guspira del séu enuig. Hi va haver homes que 's van posar a baladrejar com orats contra 'ls cofis y mofis que fa la gent de justicia. Y un xicot jove, forçut, exaltat per la bogería que 's congriava al volt, va arribar a desmanegar una pota de les bancades d'urdir, y, brandantla enlaire ab gest amenaçador, renegava, com un mal esperit, dels homes d'autoritat que de la lley ne fan lo que sen volen. Y vetaquí que desseguida, per aquest instint que té la multitut de posarse a fer tota plegada lo que ha vist fer a un home sol, dotzenes de mans van córrer cap als urdidors cercant llates, clivilles o potes de bancada, igual que si 'l poble 's volgués armar ab allò, per defensar els furs de la lley contra les conxorxes dels que manen. Va esser un garbuix, una allau, un terrabastall de la munió, tirantse assobre les eines. Més les parelles de la força pública, al adonarse del moviment tumultós, hi van saltar a marxes dobles. El poble, per un moment, va tenir l'in-
