fume! —cridava un marxant de bestiar a un xicot jove que feya anar el cap dient que no, que no, que era fals lo que li acumulaven.
És clar: la colla d'homes hi havía corregut per saber què era tant d'escàndol. Segons deyen per allí, aquell xicot, un pillardaç foraster, desconegut de tothom, acabava de robar mitja unça en peça. Un remader de moltons se la trobava a mancar y acusava al xicot d'haverli presa.
—¡Tu me l'has feta córrer, grandíssim murri!
—¡Mentida! —contestava 'l xicot. —¡Llamp me mati si he tocat res!
—¡Que sí! —reprenía el remader. —Jo estava comptant sobre 'l pedriç... y t'he vist que 'm sortíes de darrera...
—¡Mentida! ¡Vos dich que és mentida! Si l'he tocada, ja 'm vull morir aquí mateix!...
—Jo havía de tenir dotze unces... y men manca mitja... y tu la téns, lladregot!
