Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/303

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


hores... aleshores, sobre 'l xicot, estirat boca terrosa, va esser el desfet de puntades de peu, de cops de puny, de garrotades.

 L'hora era arribada del escarment. El poble començava a fer justicia, justicia sense paraules vanes ni papers escrits... justicia senzilla y prompta, com és llesta y senzilla l'ànima popular. Allí ont se fa 'l mal, allí s'esmena. L'enuig covat durant dos díes de robatori seguit, se desfogava ab el càstich. Qui perd lo sèu, perd el seny. Els robats se rescabalaven de la perdua, punint per la propia mà. Y fins els qui havíen tingut la sort de no haverse trobat a mancar res, també ajudaven l'obra de la vindicta pública, també ajudaven a netejar el món de gent dolenta. El poble 's feya jutge y butxí. Com en els temps més reculats de la vida humana, la gent se prenía la potestat de judicar el culpable y de punirlo alhora per son crim... que ningú te més fervor en sentenciar un reu que aquell que n'ha rebut dany.