Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/305

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sustreure 'l criminal de les urpes, se va posar a udolar, indignada:

 —¡No! ¡No! ¡Això no!... ¡Sóu els arcabots de sempre! ¡Ens el voleu pendre per salvâl!...

 Y una onada de la multitut va acorralar en un instant els homes de justicia, mentres firaires y marxants, per què la justicia popular no restés sense complir, s'emmenaven el culpable, estirantlo per una corda que li acabaven de lligar als peus.

 —¡Arrossegueulo! ¡Arrossegueulo!... —bramava la munió, enrogallada de rabia.

 Tothom volía que 's vegés bé 'l gran escarment que 's feya. No n'hi havía prou ab castigar: calía que 'l càstich d'un lladre servís d'exemple als demés.

 Y allavors va començar la sinistra cavalcada, firal avall, firal avall, rodolant furienta cap a la part baixa de la vila. Era una torrentada de dimonis arrossegant un cos brut, sagnós, espellifat, en mitg d'una cridadiça de selvatges. Al passar el tètrich seguici davant dels rot-