Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/306

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


lles dels xays, marxants y badochs preguntaven, ab aires de basarda:

 —¿Què és aquest núvol de gent?...

 —Arrosseguen un lladre... un lladre que ha robat dúes unces a un remader!...

 —¡Fort! ¡Mateulo!... —clamaven, indignats, els traficants. —¡Mateulo!...

 Y, com un poltre desbocat, prosseguía la desfilada tràgica, deixant un rastre vermell sobre les lloses.

 —¡Mireu! —deyen, signantse la taca, els uns als altres. —¡Mireu!

 Y la vista de la sang humana semblava que acabés d'afollar les turbes. Venedors y compradors abandonaven la fira per enganxarse a la desenfrenada multitut, que per moments devenía espessa, espessa... Quan la ferotge corrúa arribava als porxos de l'aviram, les dònes van recular esfereides veyent aquella futralada d'homes que les hi queya al damunt.

 —¿Què és això, Reina Santíssima! —xisclaven les venedores.

 —¡Un lladre que ha pres tres unces!