Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/312

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tut si no 'ns ajudeu a perpetuar sa memoria.

 Tant van dir y van sermonar aquells diables de poetes, que la prèdica no solament va fer forat en el cor de les multituts obreres, sinó que va acabar per guanyar les voluntats de la capital en pes. Fins els amos de mines, els grans accionistes de les explotacions, els senyors feudals de la ciutat, a copia de veure exalçada día y nit la gloria del popular poeta, van arribar a sentirse orgullosos de tenir per compatrici an aquell pobre trovador, fill de minaire, y minaire ell mateix quan era noy, que, ab tot y haver mort encara jove, havía viscut prou per oir cantar en llengües extrangeres les seves estrofes de redempció universal. A cambi d'una fama com aquella, que quelcom de gloria reportava a la raça y al país nadiu, els burgesos perdonaven de bon grat els sobressalts y els terrors que 'l pobre Robert Trovaire 'ls havía fet passar en vida, quan, organisant certamens poètichs y allistant homes per formar or-