randes y cançons? Diu que la musica agermana. ¡Gran veritat, per nostre mal! Jo fins dich que agermana massa, perquè fa fraternisar en una mateixa dolçor ensopida 'ls pobres y els richs, els esclaus y els dèspotes, fins a fer que s'oblidi 'l miserable del sagrat dever del odi que ha de sentir pel opressor. ¡Oh! y, encara... si, a lo menys, hagués cantat ab ronca veu la venjança contra 'l rich; si, a lo menys, hagués ventat el caliu de rancunia en el cor dels afamats y morts de fret; si, a lo menys, hagués reclutat exèrcits de revoltosos, en lloch de colles de comediants y de cantaires... tal volta podríem aclamarlo a les hores d'ara, perquè potser un troç del món de l'injusticia ja sería soterrat...
Més, a desgrat de tants predicots de sang y incendi, al últim els exaltats sectaris també van enterrar la desconfiança al fons del pit, y, si no ab l'entusiasme del capdancer, ab la conformitat passiva del qui va a remolch, van decidir pendre part en la commemoració del trovador
