Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/317

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


minaire, sortit, al capdavall, com ells mateixos, de les darreres files dels oprimits y els despullats.

 Y veusaquí com per un moment van aparèixer tots fosos, tots agermanats, tots halenant al compàs del mateix esperit, els estaments més enemistats de la ciutat cosmopolita. ¡Qui li hagués pogut pronosticar, al infeliç Robert Trovaire, que, uns quants anys després de mort, resplendiría 'l miracle de fraternitat que ell sols havía entrevist allà, lluny, al terme més reculat dels séus somnis de poeta! La santa deria, que l'havía sempre capficat, de donar a les multituts disperses y enemigues un ideal d'amor que fongués totes les ànimes, semblava que hagués pres forma en el món de les veritats.

 Sols la musica, —ell ho havía dit mil voltes,— sols la musica pot acoblar tant diferentes gentades. Després de la creença en Déu, és l'amor de la patria lo que lliga en un feix més nombre d'homes. Però ¿qui 'ls parla de patria, an aquestes