creuarse ab l'avinguda del Arch del Treball, ja era plena de gernació. Semblava que la comarca minera hagués volgut, per un moment, veures congregada dintre d'aquella aria immensa, circuida de rimbombants edificis, nous quasi tots, flamants, de trinca, com era improvisada, feta a corre—cuita, la fortuna de mólts dels habitants. Gent de la capital y gent de fòra transitaven admirant els bonicoys de la festa, les arcades de fullaraca y les garlandes de flors, les agrupacions d'escuts y banderoles, les altíssimes antenes coronades de flàmules y gallarets... Com riu remorós que va a la mar, la multitut desaiguava cap al centre de la plaça, dalintse per contemplar la figura del popular trovador. Poch sabedora dels tiquis—miquis cerimonials, la gent ja 's pensava poder veure a son plaer l'adorada imatge del gran home; més la curiositat pública havía d'acontentarse passant la vista pel gros envolum del monument, engualdrapat encara de folgats domassos, que sols hauríen de caure a terra després de
