Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/321

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Essent, com era, la festa, una apoteosi del fill de la mina enlairat pel geni al obelisch de la fama, els artistes arranjadors de la funció havíen determinat que tots els estaments compareguessin noblement vestits ab les ferrenyes gales del treball. Perxò 'ls fogainers anaven ab el cos sols cobert de samarreta y ab la pala, de fer foch, al coll; els minaires duyen el trajo d'encerat y el picot y la llantia de baixar a les galeríes; els forjadors portaven el mall al puny y el davantal de cuiro sobre 'l pit. La visió era severa, però atractívola; aspra, però pintoresca; y ben segur que hauría estat la més vistosa de totes si no haguessin sigut els pintors, els estatuaires, els poetes, que, volent fer un va-hi-tot de sumptuositat indumentaria, van presentarse habillats ab brillantes vestimentes d'hèroes, de semidéus, de personatges mitològichs. Era un espectacle de màgica, de kermessa, que enlluernava 'ls ulls y omplía 'ls cors d'alegría.

 Enfilada dalt d'una gran tarima que,