Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/325

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ques novicials per arribar a la conquesta de la ciencia misteriosa, a la possessió del món de lo ignorat, al domini de la terra... veusaquí l'evangeli, el credo de la nova religió.

 —¡Bé! ¡Bé! ¡Mólt bé! —van exclamar, entusiasmades, les tribunes de la burgesía.

 Però l'entusiasme dels de dalt no 's va encomanar als de sota. Les multituts desheretades escoltaven y callaven, com receloses d'unes frases que, ab tot y no entendre bé, els semblava que encloíen quelcom de sospitós, d'agressiu.

 L'orador va prosseguir, impassible:

 —Donchs bé, conciutadans: l'home que avuy venim a coronar en aquesta plaça, és una encarnació hermosa de la força omnipotenta que dóna la voluntat. Per lluitar ab ardiment en les batalles de la vida, ell va tenir la gran sort d'esser un pobre, un miserable. Ni preocupacions de classe, ni emperesiments de rich, ni vicis de desvagat, ni cap altre ròssech ni impediment dels que porta