Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/326

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


com seguici la fortuna, li van fer may nosa pel combat. Primer minaire, després factor, acabat passant de mestre, més tard periodista, per fi escriptor d'anomenada, y poeta de fama universal, y pastor de nombroses multituts, en Robert Trovaire va passar sempre per la vida com un heroich combatent que vol de totes passades arribar a esser triomfador. Va voler y va poder. Perquè, quan se vol ab tota l'ànima, s'assoleíx l'ideal imaginat. Perxò 'l món va reservar a la gosadía del nostre compatrici les ales de la victoria, enlairantlo com un geni per damunt d'adversaris y rivals, d'enemichs y detractors. Sí... perquè, en les batalles del món, com en les batalles dels exèrcits, no pot pas sortir vencedor tothom... Per cada home fort que arriba al cim de la montanya a conseguir la clau de la fortuna, o 'l llorer de la gloria, o 'l ceptre del domini, han de caure legions enteres de vençuts, incomptables estols de llatzerats... Així ho porta una lley de vida que no consent a les humanitats