com seguici la fortuna, li van fer may nosa pel combat. Primer minaire, després factor, acabat passant de mestre, més tard periodista, per fi escriptor d'anomenada, y poeta de fama universal, y pastor de nombroses multituts, en Robert Trovaire va passar sempre per la vida com un heroich combatent que vol de totes passades arribar a esser triomfador. Va voler y va poder. Perquè, quan se vol ab tota l'ànima, s'assoleíx l'ideal imaginat. Perxò 'l món va reservar a la gosadía del nostre compatrici les ales de la victoria, enlairantlo com un geni per damunt d'adversaris y rivals, d'enemichs y detractors. Sí... perquè, en les batalles del món, com en les batalles dels exèrcits, no pot pas sortir vencedor tothom... Per cada home fort que arriba al cim de la montanya a conseguir la clau de la fortuna, o 'l llorer de la gloria, o 'l ceptre del domini, han de caure legions enteres de vençuts, incomptables estols de llatzerats... Així ho porta una lley de vida que no consent a les humanitats