Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/327

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que s'afebleixin endormiscades en benestars llangorosos. Així ho porta escrit un còdich de tría natural, que sanciona al fort y condemna al feble. Y és en va, completament en va, en nom d'una sensibilitat malaltiça y corruptora, volerse rebel·lar contra l'immutabilitat d'aquestes lleys, que mólts troben inhumanes, feres, y jo trobo providencials y justes. L'acte que estem celebrant n'és la sanció més alta. Perquè... lo que venim a proclamar és el triomf d'un home lluitador que, ab la fortalesa del séu geni y ab l'esforç de la seva voluntat, va saltar del fons de la terra, aont penava adolorit, fins an aquest trono de marbre y bronze aont prompte apareixerà a vostres mirades com un hèroe lluminós, coronat ab la diadema gloriosa dels nostres temps, ab la diadema del Èxit...

 Més, encara 'l Corregidor no havía acabat de dir aquests mots darrers, que, de tots els àmbits de la plaça, el poble va deixar anar un ronch prenyat de furia.