Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/328

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —¡No! ¡Fòra! fòra! ¡Que calli! ¡Fòra! fòra!

 La xardorosa arenga del Corregidor, enaltint l'heroicitat dels lluitadors per la vida, havía corferit fins els més humils deixebles, fins els devots més creyents, de l'obra den Robert Trovaire. —No, —pensaven,— no: no és pas aquesta, la doctrina de redempció que 'l mestre va predicar per redimirnos. Això és la lley impía del més fort, que trepitja al nafrat, al miserable. Si la vida ha d'esser així, una lluita encarniçada entre 'ls homes, val més anar ab els partidaris de la rebel·lió, y, acollats tots els vençuts contra 'l poder dels qui triomfen, vessar sang y calar foch, y propagar l'extermini...

 —¡Fòra! fòra! ¡Abaix el Corregidor!...

 Adhuch els poetes, adhuch els artistes, estaven tots trasvalsats ; y, encara que silenciosos, sentíen tumultuosa agitació dintre de l'ànima. Prou els havía agradat la paraula llampanta, imaginada, efectista, de l'arenga... però l'esperit crudel que l'animava 'ls havía fet mal al cor,