Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/330

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


van esverar un moment al trobarse a mercès de la caterva. Però un altra part de burgesía més serena, que, per estar versada ab el tracte de les masses, coneixía més a fons l'ànima infantívola de les multituts, va posar mà al gran remey, al remey maravellós per conjurar les tempestats del poble.

 —¡Musica! musica! —va sentirse cridar de diferents indrets de les tribunes.

 Y desseguit se va fer córrer l'ordre de què cantessin els chors, de què toquessin les orquestres.

 —¡Musica! musica!

 Sabíen, els bons burgesos, que la musica agermana 'ls esperits en acords d'admiració, en harmoníes d'entusiasme... sabíen que l'entusiasme y l'admiració fan esclatar els picaments de mans... y sabíen que 'ls picaments de mans esvaeixen el pànich dels poruchs y la furia dels irats.

 —¡Musica! musica!

 Y allavors va rompre l'himne que