gría, y, com que l'alegría acosta 'ls homes, y el contacte fa fraternisar, tot era germandat dins del glacis lluminós. Segura com estava de que no fal·liría la sentencia, la multitut formiguejava, refiada, per les vores del patíbol, y entretenía 'l doloret d'esperarse ab el bàlsem d'aquella hora amable, somrisenta, dolça... quan, tot d'un plegat, va sentirse una remor, un burgit, que va saccejar cossos y ànimes.
—¡Aaara!... ¡Aaara!... —anunciava la gent que, per estar enfilada adalt dels urdidors, podía allargar la vista més enllà del glacis.
—¡Aaara!... ¡Aaara!... —repetía, sospirant, la gran munió, com si 's tragués del damunt l'última engruna de desconfiança.
Y un remolí de la gernació, vingut de la part d'afòra, empenyía com un cop de mar a la gernació d'adins, fentla recular fins a les tapies. Era que 'ls guardies de cavall, ab el sabre desenveinat, s'obríen camí entre la carn humana de l'entrada,
