Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/41

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


allargava. Ara deya 'l Crech-en-un-Déu... Ara, ab unes estisores, li esmotxaven el coll de la camisa... Després, el butxí cloía l'argolla y posava mà al garrot...

 La multitut tenía 'ls ulls horriblement oberts y les boques closes, com si hagués perdut el respirar. Era tant fondo 'l silenci, que 'l glacis semblava buit. Y, en mitg d'aquella quietut, se va sentir un cruiximent. Hi va haver espectadors que van girar el cap tot desseguida. N'hi va haver que 's cobríen ab les mans la cara o mitg tancaven els ulls, entre estremituts d'horror y curiositats bestialment voluptoses.

 El drama patibulari havía arribat al desenllaç de mort, y un grapat de gernació va desfilar esgarrifada. Però d'altres no 's van moure, com si esperessin quelcom més. Passada l'esgarrifança d'un instant, semblaven malcontents del espectacle.

 —No ha dit un mot... —rondinava gran part de xurma.

 —Y ¿què volíeu que digués, si tremo-