parencies d'ambre... ¡May per may de la vida s'havía vist una abundor com aquella que omplía les planuries regalades de la costa de Ponent!
Però, de tota la comarca benehida, cap terme com el de Fartanelles, per la gracia de Déu que vessa al volt. El cel, el terrer, les cases, tot fa cara de gaubança y benestar. Arracerada sota 'ls tossalets de Bellavista y guaitant de cara a mar, la vila de les cases blanques y els patis florits sembla que rigui cofoya, no més que de veure 'l panorama joyós que se li obre davant dels ulls. Primer, la tendra verdor dels horts... més enllà, la virolada catifa dels pàmpols... després, la grogor fina de la platja... després, la lluiçor d'una mar tota espurnejant de guspires d'or y plata, sota un cel d'atzur petonejat pel sol...
¡Quin aire més dolç de bona vida respira per tot arreu la vila de Fartanelles! Clars, ben llosats, esbarjosos, els carrers se recolzen, graciosament esgraonats, per la rampa suau dels tossalets, com
