Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/53

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


un garrot de braç que dóna gloria, tot ensofrant ab lluquets els carretells y els vuitèns.

 La gent d'ofici també 's dóna bona brasa. Els boters, sobre tot, pica que pica, qui cercolant el botam, qui fonant de nou les portadores. A l'altra part de carrer, els ferrers fan dringar els cèrcols vincladiços, reblanthi perns, a cop de mall. Més avallet, n'hi hà que ferren algun matxo dels llogats per traginar el raím y que entretant, a corrúa feta, passen fent repicar els enfilalls de cascabells y esquellerins. Y, per acabarho d'engreixar, ni tant sols hi manca la mainada, que per places y carrers va cantant a boca plena:

¡Botim, botam, botim!

El vi de la bóta...
¡Botim, botam, botim!
Mireu com degota...
¡Botim, botam, botim!
El vi del gotim...

 Tot això plegat fa una remor de festa