Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/54

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que de cap a cap remou la vila, encara més alegre, encara més joyosa que de costum, com si, fent un va—hi—tot d'una vegada, acabés d'enriolarse ab aquella bullicia y ab aquella repicamenta que anuncíen l'entrada triomfal del vi novell.

 Però... veusaquí que de prompte cauen dotze hores de dalt dels cloquers, y, al compàs de les cançoneres campanades, va apaivagant el brugit, y van parant les converses y estroncantse les cançons. Els treballadors deixen les eines, els rotlles de garlaires es desfan, y tothom cerca 'l camí de casa. Siguin menestrals, siguin pagesos, tots els veíns s'asseuen a taula com patriarques, arrambats an el brancal de la porta o sota l'ombra dels patiets florits. Tot s'endormisca dolçament en aquella hora quieta de mitg—día. Com en els primers instants de la vida humana, la gent de la vila rossa paeix, en la més serena tranquilitat, la ditxa d'haver nascut en una terra generosa que té punts de semblança ab el paradís. Fins les bestioles sembla que assaborei-