xin la pau gustosa que sura per aquell país de les terres grasses y de la gent ben nodrida. Estiragaçats al sol, els gossos branden la cúa ab lentitut, com si portessin el compàs d'aquella galvana delitosa. Y els gats, llustrosos y rodanxons, se capdellen davant dels passadiços, aprofitant el batarell d'aire fresch que ve dels patis frondosos. Tot queda acotxat en el silenci del repòs... Tota la vila sembla que 's gronxi en la nyonya... Tota la vila fa la non—non... non... non...
Més de sobte, tot de sobte, se senten uns lladruchs llunyans, que desvetllen a la gent del ensopiment de mitg—diada. Els gats fugen esverats, els quissos aborden ab les orelles dretes, y els homes, amatents, s'alcen de taula.
—Ja són aquí 'ls veremadors, —se diuen els veíns els uns als altres, ab un to com agre—dolç, mentres miren cap als tossalets ab certa desconfiança.
