Per lla, justament per lla, per les suaus vessants de Bellavista, és per ont se veu venir un escamot davanter que avança a pas decidit. Y darrera aquell ne compareix un altre, y encara d'altres després, atançantse a marxes dobles. Al capdavall ja no són escamots, sinó colles, que s'acoblen y barregen; fins que, formant una espessor de gent, davallen, com un vol negre, cap a la riallera població.
Bruts y terrosos com van, ab les carns colrades y les robes fosques, els ferrenys veremadors semblen un estol immèns de pobriçalla, un exèrcit de feréstechs mendicants que vingui a conquerir la vila rossa. Porten calça curta fins a mitja cama, capell de feltre rogench, jupetí de sota aixella, faixa de cent volts, lligada al cos; y, ab l'eina a l'esquena com traginen, y el farcell penjat a la punta de la vara, tenen tot l'aire d'homes d'altres sigles, d'una mena que ja s'hagués perdut. Fan la cara tèrbola y la mirada ensopida, però són resolts,
