Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/80

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


seguiría retut en segon terme; la Gracia, dò d'atracció, encara resistiría; mentres la Destresa se les heuría, sense aventatge, ab la Força omnipotenta, que ja estaría a punt d'arrebassar la Dòna com a trofeu de son brutal poder.

 Tot caminant cap al Palau de l'Exposició, sempre darrera l'esculptura de les seves ansies, en Bauci no podía arrencarse aquella obra del cervell ni oblidar les mudances que insensiblement li havía fet sofrir desde 'ls díes de pubertat artística en que l'havía somiada rítmica y serena com una dança sagrada fins que, açotat més tard per la tempesta de la vida, l'havía anada transformant, com qui diu sense adonarsen, acabant per convertirla en drama punyent d'odis humans. Tant sols el sostreyen un moment, de l'obsessió que li barrinava l'ànima, les paraules que 'ls transeunts, veíns del indret o gent treballadora, endreçaven a les figures al vèureles, ab extranyesa, passar damunt del carro com una aparició de moixi-