ganga insòlita pera aquells barris manufacturers.
S'esqueya a esser l'hora que 'ls treballadors surten de les fàbriques després del primer quart de jornal, y mólts s'aturaven a contemplar les estatues, y fins hi deyen la seva.
—¡Guaiteu! —s'exclamaven uns. —¡Guaiteu quins sants més bonichs!
—Sí, sants... —replicaven altres. —Porten massa poca roba.
El bust de la Dòna, que sobressortía dalt del vehícol per entre 'ls cossos apenes visibles dels hèroes combatents, provocava entre la gent obrera frases de carnal admiració.
—¡Qui la pogués haver entre dos llustres! —deya un pillardaç signant el pit de la Venus.
—Més me l'estimaría de carn viva... —saltava un altre xicot jove, entre la riallada de tothom.
Fins l'esculptor somreya. Per primera vegada oía un judici públich del séu treball; y, grotesca y tot com era, aquella
