tornada a començar, l'imatge no naixía may emmotllada al ideal de forma y d'expressió concebut de bell principi. El fang miserable pastat pels dits no emmirallava 'l prodigi de les visions interiors.
Allavors va caldre decidirse. No hi havía més remey que posar en obra lo que de díes ja li dançava pel pensament: estudiar la figura de la Venus entrevista, en el cos nu de la Cela, la graciosa amiga, enamorada d'ell fins a sacrificarli la familia propia y el dir del món y els luxes de la vida. ¡Gentil criatura, aquella, perpetuament ensomiada en el séu desitg d'amor! Tot lo que era xardorosa en l'intimitat, era freda, indiferenta, passiva pels afers y miraments de la vida quotidiana. ¡Ah si aquella dòna d'oriental indolencia arribés a interessarse per la seva obra y volgués comunicar, a la figura imaginada, tant sols una espurna d'aquell foch secret que ell coneixía! Al primer entretoch ja va accedir. Potser, en aquelles llargues exhibicions del séu cos frisant de plaer, hi pressentía un mo-
