tiu de prosseguir l'intimitat amorosa, interrompuda per la llum del día. —¿Vols que 't faci de modela? Sí, sí... —Y en poques setmanes va anar sortint, de la massa sense forma, l'estatua radiant de l'Afrodita, sobiranament bella, sobiranament voluptosa, voluptosa fins a torbar els sentits, encara que potser no tant altívola y fera, a tall de deessa olímpica, com havía sigut somiada entre les celisties de la concepció.
Però ab això no n'hi havía prou. Se necessitava alguna cosa més per poder tirar endavant. L'obra no consistía en una estatua sola, sinó en tot un agrupament. La Lluita per l'Amor era 'l combat per assolir la bellesa. La bellesa ja 's tenía, però mancaven els combatents. Y com que tant els lluitadors com la Dòna disputada havíen d'harmonisar expressions, actituts y formes dins d'una unitat d'acció, era precís que 'ls models vivents simulessin plegats l'escena de la batalla amorosa, cadascú ab el ritme del séu cos y ab l'emoció de la
