Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/94

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

els visitants passaven per davant d'ella sense arribarhi a fixar la vista ni a pararhi esment. Hi havía mólts que s'aturaven a l'una banda y a l'altra; però, lo que és a la Lluita per l'Amor, tothom la deixava abandonada, sola, oblidada en el séu recó.

 Y, en part, l'apartament del públich s'explicava: hi havía coses que solicitaven més la vista. Allí, a la vora mateix, hi resplendía la Damisela mitg habillada, figuració potser frívola pels qui a tota hora sospiren pel gran art, però evidentment graciosa, ajogaçada, gentil... modelada ab tota l'habilitat prestidigitadora que Déu havía concedit an en Claudi Sayes, el deixeble predilecte del gran Mariol. Era un xicot seductor, brillant, indubtablement destinat a heretar del mestre, un día o altre, els favors del món elegant. Jove com era, ja 's pot dir que havía realisat l'ideal de convertir la clàssica castetat de la dòna núa en moderna impudicia de la dòna despullantse. Y quasi ja no restaven frases