L'edició prínceps es de Milà, y's creu de 1480, si bé no porta nom d'editor o recolector ni d'impressor, ni tan sols data.
Després d'aquesta, les edicions del text grech de les obres de Theòcrit, inspirades pels cenacles d'erudits o nascudes a l'ombra de les universitats y grans escoles, s'han vingut repetint, mes o menys completes, inclohenthi los idilis de duptosa atribució o bé rebutjantlos, anotantles profusament o donantles despullades de tot comentari, aparellantlo ab altres autors o estudiantlo monogràficament.
Les mes acuradament impreses son les del gran estampador y erudit romà, establert a Venecia, Aldus Manucius[1], y després les dels editors-impressors francesos Wechel[2], Henry Estienne[3], el tipògraf tan anomenat, y Heinsius[4], seguides de les alemanes de
- ↑ «Haec insunt in hoc libro Theocriti eclogae triginta; genus Theocriti &c. de inventione bucolicorum; Catonis... distichi: sententiae septem sapientium... Hesiodi theogonia... Impressum Venetiis, characteribus ac studio Aldi Manucii Romani, cum gratia, &c... MCCCC XCV.» (foli menor).
- ↑ «Theocriti idyllia, graece, Parisiis, Ch. Wechel, 1543», in 4.°
- ↑ «Theocriti aliorumque poetarum idyllia; ejusdem epigrammata, etc., graece et lat. in virgilianas et nas(onianas) imitationes Theocriti observationes Henr. Stephani. Excud. H. Stephanus. 1579». in 16.°
Reimpressió millorada d 'una part del important recull: «Poetae graeci principes, studio H. Stephani», 1566, in fol. Text grech y traduccions llatines. - ↑ «Theocriti Idyllia et epigrammata; Moschi, Bionis, Simmii opera quae extant (graece) omnia cum interpretatione lat.: accedunt notae et emendationes Scaligeri, Casauboni, Heinsii in Theocritum. In Bibliopolio commeliano», (del llibreter Commelin), 1603, in 8.°
