Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/82

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 André Chenier y Lebrun adapten l'Oarystis, Gacon, Moutonnet de Clairfond, Pessonneaux y Giard[1] també l'han traduhit, ab diversa fortuna y ab major o menor aprobació dels crítics. L'obra del primer ha incorporat al domini poètich la paraula Oarystis, després molt repetida.
 El poch rendiment en fidelitat del vers francès, aconsella l'us de la prosa y Jacques Hardion inicia aquest sistema traduhint Els Bucoliastes, publicat al IV volum de les Memories de l'Academia Francesa, Chabanon[2] en 1775, Claude Gin en 1788, Gail[3] l'any IV de la Revolució, Geoffroy[4], Planche, Léon Renier, Jules Girard, Leconte de Lisle,[5] en diferents dates del segle xix, publiquen versions en prosa, ja completament originals, ja sols renovades de les

  1.  Pera més details, convé veure l'obra de François Barbier y de son germà Charles, que citem a la pagina 84, nota 1.
  2.  «Idylles de Théocrite, trad. en prose, avec quelques imitations en vers de cet auteur, precedées d'un essai sur les poëtes bucoliques (par de Chabanon) Paris, 1777», in 12.°
  3.  «Idylles de Théocrite. Traduites en français par J. B. Gail, professeur de littérature grecque au Collège de France. Nouvelle édition ornée de figures gravées d'après les dessins de Le Barbier et Bouchot. A Paris de l'Imprimerie de Baudelot et Eberhart l'an IV (1796)», 2 vols, in 8.°
     Aquesta es una verdadera maravella bibliogràfica, un dels més preuats llibres d'estampes d'aquell segle xviii francès que fou tan pròdig en encerts dins d'aquest ram. N'hi ha varies edicions del matex any. Hi colaboraren els millors artistes del temps.
  4.  «Idylles de Theòcrite trad. en françois avec des remarques, par J. L. Geoffroy. Paris, 1800», in 8.°
  5.  Dels autors contemporanis de renom general ja no'n donarem detalls bibliogràfics, per ser els seus llibres facilíssim de trovar.