Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/84

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Pagnini y de Luigi Rossi[1], avalorades aquestes dos per les destres mans del mestre tipògraf Bodoni, que l'ltalia venera com un regenerador de l'art d'imprimir. Recordem nosaltres qu'un dels seus protectors fou en Melzi d'Erill, en qui anà a parar l'herencia de l'antiquíssima casa catalana.[2]
 En la nostra llengua hi ha tambe varies traduccions y en castella encara mes.
 Entre les versions, estudis o editions en llengua castellana, hi han les de Vicents Mariner, Poetas bucolicos griegos, (Madrid, 1647); Manuel Martí, degà d'Alcoy, Notae in Theòcriti Idyllia, (Valencia, 1740); Joan Francisco Sandoval, de la Companyia de Jesús, Los Idilios de Theócrito, (edició feta enfront de trenta manuscrits de la Biblioteca Vaticana). En la Bibliothèque des Ecrivains de la Compagnie de Jésus, de Backer, (Lieja, 1658), se descriu exa edició.
 Ignasi S. Montes de Oca, Poetas bucólicos griegos

  1.  «Le Opere di Teocrito, Mosco e Bione e'l poemetto di Museo, volgarizz. in versi da Dom. Regolotti. Torino, 1728», in 8.º
     «Teocrito, Mosco, Bione, Simmia graeco. lat... etc. volgarizzati... de Eritisco Pilenjo (Maria Pagnini). Parma, nella Stampa Reale (imprenta de Bodoni), 1780».
     «Saggio d'idillj di Teocrito, Mosco e Bione in rime italiane, da Luigi Rossi. Parma, Bodoni, 1796».
  2.  Giambattista Bodoni era de Saluzzo, y dirigia l'imprempta reyal de Parma, distingintse, en temps de decadencia del gust, pel classicisme de tots els seus trevalls. En vida fou estimadíssim, prodigàntseli els honors, no tan sols de la seva propia terra, sinó de tot arreu del mon. En cambi un cop mort, fou ràpidament oblidat, mentres l'anomenada mondial retenia els noms d'Aldus, de Joan Gerson, y d'altres estampadors italians.