Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/442

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


les noçes de Creusa, he aquell hom p nom Tantalus qui en infer mor de set he te
ten
vn flum de aygua tins al labi deius
als labis
he com vol veure laygua li fuig vega
vinguen
de present les aygues ardents qui hixen de vn munt
mont
de pirço
puro
he totes les plus greus
grans
penes que son dins li
lo
infern se
he
ajusten he caygue sobre Creon sogre de jason
Jeson
marit meu, Empo Sisife
Cicifo
qui p tal co espenyaua los hostes p vna torre alta, es dapnat en linfern que tostemps gire
gira
he moga al entorn vna gran montanya, Com aqst sia aui de Creusa no cesse
cessa
la sua pena ans se renouell
renouella
per tostemps. Mas
Mes
vosaitres fills de donay qui per ço
com
vosaitres matas vostres parents auets pena en lo infern que umplats
omplits
daygua vn cup, o bota que no haia sol
ha fons
he tosteps descarregats canters de
descarrejan
aygua he null temps se umpla
ompleix
he axi treballats
treballant
en va venits açi car aquest dia