Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/449

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


A la fe ja veig venir espatxadament los carros de la luna quis moue fort soptosos, no son pas aquells carros[1] ab los quals ve la luna com es resplandent
resplandeix
tota la nit, ans son aquells ab los quals apareix ab la cara trista proga he descolorida[2] aclipsada co es vexada ab les menaces de les fembres de Tesalia co es vexada p elles [3] Elauors amaga la cara he se altera tota aclipsada he pasa tost lo seu cami trista he groga, E aqsta tristor he aquesta grogor escampa p lo mon. O luna espaordeix ab nouella error he pahor los pobles de la terra en guisa que les gents de Corinthio sonen los baçins he les conques he les conques en ajuda tua p tal que tu no oges les menaçes he incantaçios de

  1. de la luna.
  2. he.
  3. Desde aquí falta en el códice de la Biblioteca particular de S. M.