per dessota 'l ventre, ó usant un refrá nostre se 'n vá ab la cúa entre les cames; en lo Pati del Arxiu de la Corona de Aragó n' hi há també un exemplar; y en la fatxada de la Audiencia dos, un te la cara molt peluda y una espresió desesperada, (Veges fig. XXIV. pl. 90) y l' altre está dominat per dos nens desnús que li agafen les aurelles.
Respecte á les qui no van embolicades ab roba devém dir que, mes que com á caricatures, lès considerám com á sínbols del dimoni, donchs, los Bestiaris rimats francesos del sigle XIII, ja nos parlen de la semblança que hi há entre 'l dimoni y la guineu, puix diuen:
Cils goupils (guineus) ki tant fet de mal
. . . . . . . . . . . . . . . .
Cest le moutes (lo dolent, lo diable) ki nous guerroie.
De les trés sols es curiosa la del Pati-vestíbul de la Audiencia perque s' estira 'ls pels de la barba ab les potes del davant. Les altres poden veures en la Seu (carrer dels Comtes y campanar.)
