.png){kind=small}
na de les principals categories de satírichs de la etat mitjana, los jotglars, estava ella matexa molt lluny de no ser satirisada, diu M. Whright. [1] Los ministrils ó jotglars pertenyien generalment á una classe ínfima que no servia mes que pera plaher y distració de les altres.
Malgrat les remuneracions lliberals que algunes vegades rebien, eren objecte de despreci mes que de respecte. Hi havía, es veritat, jotglars que mereixien mes consideració, pero eren pochs, los altres sembla que no eren altra cosa que una especie de vagamundos, especialment després del sigle XV, qui anaven de poble en poble y eren poch escrupulosos en los medis de guanyarse la vida. Nostres músichs ambulants y 'ls saltimbanquis d' avuy, poden donarne una idea bastant exacta.
Y açó nos esplica lo perque en los monuments de la etat mitjana abunden tant les sátires y caricaturas dels jotglars, donchs comunment se veu en sos instruments de música entre les mans de monstres y animals per cert gens nobles, com pot véures en lo pati dels Tarongers hont un verdader porch, mitj cobert de roba, toca 'l sach-de gemechs. Aquest es l' únich exemplar de Barcelona; donch si be tenim altres cinch gár-
- ↑ Hist. de la caricat. et du grotesque dans la litt. et dans l' art.
