sar la arquitectura de bisantina á gótica, acudiren gran nombre de operaris qui desarrollaven la idea general del Mestre ó Arquitecte, construíen l' interior pel sacerdot, pero que invadíen tot lo recinte esterior, omplintlo de tots los capritxos que 'ls dictava sa fantasía, ó son geni ja satírich, ja religiós; perque ¿quí impedeix al esculptor de capitells que en lloch de fulles esculpexe lo que li dicte sa imaginació? Si es vassall oprimit, si rebé alguna afrenta, si fou víctima de una arbitrarietat del seu Senyor secular ó eclesiastich ¿quí impedeix, com diu nostre Piferrer [1], que 'l ridiculise y en formes simulades y estravagants l' espose á la burla del públich? Aixís un frare grós sosté ab son cap un capitell; aixís un cavaller fantásticament armat, está condempnat á aguantar totes les plujes que per espay de molts sigles s' escorren per la boca de sa ridícula caballería.

En Piferrer, com se veu per lo anterior, se havía ja fixat en la gárgola que estám estudiant, pero no 'n dona cap explicacio concreta, y es que realment no se pot donar; perque ¿quí es capaç de interpretar la imaginació del artista que la esculpí?
Se 'ns ha dit per persona bastant entesa, que semblant
- ↑ Recuerdos y bellezas de España. Cataluña.