gárgola era una caricatura de St. Jordi; y á la veritat que aquesta opinió te alguns arguments en favor seu, donchs lo cavaller embraça un escut hont está perfectament gravada la creu blassó d' aquell Sant, y ademés lo cavall ó burro, que no 's pot precisar bé lo que es, porta al front dues creus que formen part de sos guarniments; pero no 's pot admetre de cap manera semblant suposició, donchs encara que l' artista tingués semblant intenció, no hauría produhit cap efecte, puix perqué la sátira alcance açó, es necessari que tingui á favor seu la opinió pública, lo qual en lo cás nostre no podía esser de cap manera.
Nosaltres, fugint d' exageracions, nos inclinám á creurer que la gárgola objecte de nostres digresions, es, sí, una caricatura, pero no de St. Jordi nostre Patró, sino de algun cavaller, potser, y es lo mes segur, de algun creuhat ateses les arreus que portan éll y son caball. Aquest exemplar es, repetím, lo mes complicat de Barcelona. ¡Llástima que tinga la llança trencada arrant de la má y 'l barret fet malbé!
