rra y sobre tot, en algunes regions de França, pero no pot admétres que elles ho sien, donchs semblant llegenda no 's troba á Catalunya. Nosaltres les creyém, y es més acertat, representacions de pelegrins, atesos los carácters del bastó y de anar descalços.

En lo Claustre de la Seu hi ha un home, qual mústiga cara lo fá semblar d' etat ja avençada, qui porta una tunica y te en una má un rotllo de paper, y en la altra una porra, hon si hi ovira grabat l' escut de Catalunya. En aquesta gárgola s' hi veu ben bé una caricatura d' algun porrer eclesiastich ó civil, donada la actitut burlona de sa fesomia. Se coneix que quant los Clapos la esculpiren volgueren caricaturisar á algun tipo de sa época, potser á un porrer de la mateixa Seu.
Semblant á la anterior es una altra gárgola del Páti vestíbul de la Audiencia, si be aquesta no presenta los carácters tan determinats, donchs ademés de portar barrét rodó, alça una groxuda porra ab ses mans, pero en ella no hi há cap detall que 'ns puga donar algun raig de llum sobre 'l seu origen; lo qual succeix també ab una altra gárgola del Páti dels Tarongers, que representa á algun delegat de la autoritat, ab capa cayguda, coll crespat, á estil de la época, bigoti y perilla, y una porra trencada; y ab altre del mateix lloch qui