está cobert de cap á peus per una túnica y té en ses mans un bastó que acaba ab un engroxament. Algun dels anteriors exemplars los creyém reproduccions del tipos de les festes populars y religioses.
Hi há dos exemplars, un en l' Arxiu de la Corona de Aragó y altre en lo Páti dels Tarongers de la Audiencia, que representen homens tots coberts ab una túnica de cap á peus, de manera que no se 'ls veuen ni 'ls braços, ni les cames; el origen de aquestes figures pot trobarse en les costums de la época, balls y entremesos, puix tenen molta semblança, si bé aquí se presenten aislats, al anomenat ball dels titans de Tarragona, costum anterior al sigle XIV y que consistia en una quarentena de homens ficats entre dues teles, de modo que sols se 'ls veya 'l cap, qui caminaven y donaven voltes al compás de les xirimies. Lo joch dels sachs que encara conserven los noys el día de la sortija, pot també donarnos alguna idea.
Es prou sabut que en los sigles XIV y XV, com en la antigüetat y com en nostres dies, puix les dones sempre serán dones, les dames se distingien per ses modes exagerades, per son luxo desenfrenat; de manera que los Reys y Comuns se vejeren obligats á donar lleys pera reprimirles. En Bernat Metje, en Roig y l' Aximenis les pinten alló que 's diu al viu. L' Aiximenis, sobre tot, en son Llibre ó carro de les dones, diu referintse á les dames catalanes de principis del sigle XV. «Les donselles porten gorres com los homes, ab medalles e corones e diademes..... y les casades de tal manera porten los vels que ensenyen los pits .... porten los pentinats e cohes e vels lligats ab unes agulles de plata ab los caps daurats, usen lo trajo ample dels pits, perque se 'els puga veurer gran part del cós, y en el mitj á la cintura tan estret que es maravella com lo apretat no les aufega, e les fá reventar, e despues porten les vores uns plechs ab armini e martes que no 'ls serveix
