de la Generalitat de Catalunya, nos fá creurer que son caricatures d' alguns funcionaris, ó cárrechs pertenyens á la dita institució. En lo Páti dels Tarongers n' hi ha una que representa á un moro ab un llarch retol (Veges fig. XXIX pl. 102); en lo Páti-vestibul ni hi ha una altra, y es un vell mitj cobert ab un mantell, qui te en una má una curta llança y en la altra un rotllo de paper, la actitud de sa cara es de rumiar, y en la fatxada també se 'n ovira una que representa una dona de cara mústega, tota embolicada y ab son corresponent retol (Veges fig. XXXIII pl. 108) En un contrafort de Santa María ni hi ha també una per l' estil, y en la Seu (carrer del Bisbe) una altra, si be aquesta última te cara de desesperació.

Lo grotesch sempre ha anat junt ab la caricatura donchs no es mes que una exageració de aquesta, y perçó se troba ab tanta abundancia en los monuments de la etat mitjana. Axis com per medi del simbolisme lo artista s' enlayrava á les serenes regions del ayre, per la caricatura no feya mes que arrossegarse per la terra, y per lo grotesch se revolcava com á porcell pel corromput llot. Pero lo estrany del cás es que un mateix artista esculpia los tres géneros ab la mateixa naturalitat y frescor, com lo trovador qui després de compondre una tendra cansó á la Verge tota pura, cantava una bacanal ó be 's desfeya en malicioses sátires contra los ministres