.jpg)
'allunyament de les aygues de pluja de les parets y fonaments dels edificis preocupá ja als primers constructors, puix veyém que, convençuts dels perjudicis que 'ls hi causaven, crearen la cornisa que 's convertí prompte en objecte d' ornamentació. Gracies á aquésta y al llagrimer (larmier) motllura que forma part de aquélla, y que, s' anomena axis perque sortint del fris garanteix la fatxada de la pluja y perque la aygua hi cau gota á gota, conseguiren l' objecte cobejat. Semblant ornamentació s' ovira en los órdres arquitectónichs jónich y toscá, mes lo dórich y 'l corinti la perfeccionáren per medi de la motllura que acaba la cornisa, anomenada boca, bocassa, gorja, (gueule, gorge, cymaise,) quina consistia en una testa de lleó qui llensava la aygua; aquesta ornamentació se troba també en los ánguls del Parthenon y es de suposar que son ús estaría molt estés quan les ruines de Pompeya han mostrat mols exemples de canals de terra cuyta que estaven fetes com les del Parthenon. [1]
No obstant aquest principi de progrés, diguemho axis, ab la germanor de lo útil ab lo bell, s' abandoná la cymasia pera continuar fins el sigle XI ab les cornises adornades ab pobres y sensilles motllures romanes apoyades sobre tallats modillons que representen caps de vigues. Mes en el sigle
- ↑ M. César Daly. Révue generale d' architecture.
