XI veyém que va crexent l' adorno en les cornises que s' apoyen en figures grotesques, caricatures, monstres en posicions estranyes ó fulles bisantines, quines al sigle següent fóren reemplaçades per les repises, coronantse les cornises ab rampes de pedra; aquestes balustrades fóren l' accessóri ordinari de les corníses qui acáben los murs principals al esterior. Algunes vegades la cornisa es substituida, principalment en l' ábsis, per una filera de grossos modillons, sostinguts ó no per aquelles matexes figures monstruoses, y coronats per dues fileres sortides de mahons y per les teules disposades artisticament pera completar aquesta decoració. La major part dels nostres monuments que pertanyen á aquella época poden servir d' exemple.
Pero en lo sigle XIII, al utilisar l' art gótich lo contrafort y l' arch-botant pera reforçar los murs y pera deturar lo pés de les grans voltes, quines prenen axis una apariencia de lleugeresa maravillosa, se tingué la felís idea de utilisar dit arch-botant fentli portar lo conducte de les aygues de pluja que 's podien axis tirar prompte defora, en lloch de dexarles escorre per lo llagrimer de les cornises del caballet, com los antichs. La esperiencia demostrá que les filtracions de les aygues que corrien directament sobre 'ls archs botans perjudicaven les construccions, y ab tal motiu guarniren sos lloms ab petites arqueries calades pera recullir y aislar en son cantéll superior les aygues de pluja. Atenent després al escés de cárrega que produhíen aquestes arqueries de sanejament sobre 'ls atrevits archs botants, s' aumentá la llur inclinació en los llochs en que l' art gótich tragué mes esplendent florida, fent sos archs ab un rádi molt mes grós, pera que obrant á manera de puntals trasmetessen en sentit mes vertical les empentes de la nau sobre 'ls botarells, que já á les hores s' apoyaven sobre 'ls murs divisoris de les capelles laterals.
