No som de la opinió de M. Chamfleury [1] qui nega tot simbolisme, pero tampoch som de aquells qui exageren les coses volent fer veure lo que realment no existeix. In medio consistit virtus.
En totes les époques la fantasía ha sigut un dels principals elements del art, y no 'ns ha d' estranyar que 'n la ornamentació dels monuments de la etat mitjana hi hage algunes figures convencionals, com n' hi havía en les arquitectures grega y romana. Pero açó no vol dir que totes ho sien, molt al contrari; nosaltres estám convençuts de que quasi la totalitat de gárgoles de Barcelona tenen son significat ja simbólich, ja satírich, carácters abdós que marquen lo naxement y la vulgarisació de una idea.
Y veuse aquí 'l fonament de la divisió de nostra tasca en estudi de les gárgoles simbóliques y estudi de les gárgoles satíriques.
La importancia de nostre treball no pot negarse, puix, com s' ha dit repetides vegades, en los elements artistichs hi ha escrita en lletres, potser encara no ben descifrades, la crónica de la marxa social de les époques passades. Les formes arquitectóniques, que son resultat de lo més íntim del cor del home, sintetisen ses costums, sos ideals, sa raça, y en geroglífichs nos conten lo que no 'ns poden dir les cróniques, ni les histories antigues.
Vist açó ¿hi haurá encara qui negue la importancia de un estudi detingut sobre les gárgoles de Barcelona? No ho creyém, puix elles, en efecte, poden esplicarnos l' origen de algunes de nostres tradicions y nos mostren los vicis, virtuts, creencies y preocupacions de la época mes gloriosa de nostra Nacionalitat Catalana.
- ↑ Histoire de la Caricature au mogen age.
